Si el PSOE sempre hagués sostingut el que defensa ara, no existiria. El PSOE es va fundar clandestinament a Madrid, el 2 de maig de 1879. La seva fundació va ser doncs una contravenció a el sistema i una il·legalitat. Van haver de passar tretze anys, fins a 1910, perquè pogués presentar-se a unes eleccions, en les que per cert només va sortir elegit Pablo Iglesias. No va ser fins al 24 de febrer de 1918, després de la vaga general il·legal de 1917, que Iglesias, que va obtenir 27. 694 vots, va estar acompanyat per primera vegada per altres socialistes: eren tots condemnats ia la presó. La candidatura estava plena de presos. Julián Besteiro, Andrés Saborit, Francisco Largo Caballero, Daniel Anguiano i Indalecio Prieto, tots ells empresonats per ser membres de comitè d’aquella vaga il·legal. Per tant, el PSOE existeix, i més encara: va aconseguir existir, perquè va fer el contrari del que sosté ara: va actuar contra la legalitat, gràcies a la qual va obtenir el seu canvi.
Actituds com aquestes van permetre la legalització posterior de partits socialistes, el dret de vaga i la jornada de vuit hores.
I aquest que tot progrés social ha estat fet contra una llei. Tot dret arribat – tot dret de què avui gozamos- s’ha aconseguit contravenint un ordre (jurídic) que no ho concedia. Perquè tot ordre conté clàusules o dispositius perquè no es canviï.
Tot progrés social ha estat fet contra una llei. Tot dret arribat – tot dret de què avui gozamos- s’ha aconseguit contravenint un ordre (jurídic) que no ho concedia. Tot ordre conté clàusules o dispositius perquè no es canviï.
Hem parlat de la jornada laboral de vuit hores. Doncs bé, la jornada de vuit hores es va aconseguir a Espanya actuant il·legalment. També en la majoria dels estats pioners, però centrem-nos ara a Espanya. Va ser amb motiu d’una vaga il·legal, la barcelonina vaga de La Canadenca, i amb detencions, judicis i condemnes. En efecte, el 1919, a Barcelona, va tenir lloc la coneguda “Vaga de la Canadenca”, que va durar de 44 dies, va comptar amb més de 100 000 participants i que va paralitzar efectivament l’economia. En aquest punt el conflicte va adquirir altres tints, ja no era només una lluita laboral, el que estava en joc era el reconeixement dels sindicats i el dret de sindicació. El govern espanyol va haver d’acabar acceptant les demandes dels treballadors que incloïen una jornada de vuit hores, el reconeixement dels sindicats i el reintegrament dels treballadors acomiadats. El Comte de Romanones va ser rellevat del govern a l’abril de 1919 després de signar el 3 d’abril de 1919 l’anomenat “Decret de la jornada de vuit hores”. El 3 d’abril va ser aprovat el decret ia partir d’l’1 d’octubre de 1919 la jornada màxima total de treball va ser de 8 hores a el dia i de 48 a la setmana, convertint a Espanya en el segon país europeu amb jornades d’aquest tipus, després la Unió Soviètica.
Així podríem seguir enunciant mil coses que avui són drets. Cap d’ells ho era abans de ser-ho, si se’ns permet el joc de paraules. Van haver de ser aconseguits mitjançant lluites socials contra la legalitat. On, la legalitat d’avui és producte d’il·legalitats d’ahir.
El propi cal dir “La Transició” espanyola. La Transició va consistir en dictar lleis que eren il·legals, inconstitucionals, d’acord amb l’ordenament jurídic franquista, a les Lleis Fonamentals (Constitució) que el regia, als principis fonamentals del “Moviment” que consagraven i que eren “immutables”, Doncs bé, es van mutar. I es van mutar contravenint aquestes lleis. Es diu que es va passar d’una legalitat a una altra. Això és cert. Però això passa sempre en tot canvi social. El que passa és que aquesta “altra legalitat” és il·legal segons la legalitat anterior. No tinguin cap dubte de que si el Règim anterior a 1977 hagués tingut un Tribunal Constitucional com el que hi ha ara, hagués anul·lat totes les lleis de la Transició i avui no hi haurà democràcia (formal) a Espanya.
Afegeix un comentari