Per a que jo no em digui Angel González.

Per a que jo em digui Màrius Miró

Inspirat en el preciós poema «Para que yo me llame Ángel González».

 

Per a que jo em digui Màrius Miró,
per a que estigui avui entre vosaltres,
ha calgut molt patiment sobre la Terra,
moltes guerres i invasions, molt esclavatge,
i milions de penes i crits en el silenci.
Han passat eons i eres, han canviat
els mars, les terres i diferents paisatges
han vist humans de tota mena canviant
els mars, les terres i els paisatges,
s’han fet esclaus, s’han violat, s’han envaït
han imposat el silenci a tota pena.

Tot va començar, asseguren, a Botsuana
ara fa, segons que és dit, dos-cents mil anys,
i ja hi havia, se sap, trossets de mi
entre els dits sagnants dels torturadors,
l’esglai de les esclaves, la suor
dels guerrers: dues hèlices creuades
del que soc han matat en nom de déu,
han profanat els temples i les llengües
i han crescut contra el mon, contra la vida.
Aquest és el meu pedigrí.

També hi eren entre els sons i les corxeres
amb què Beethoven arribà el cim la bellesa
mentre europeus mataven europeus,
o els poemes amb els que l’Angel González,
quan els espanyols mataven espanyols,
ens explica per què ell ara és sobre la Terra
i jo canvio:
el fracàs de tots els èxits, la embogida
força d’un etern desànim.

Octubre/ Novembre 2019.

Agregar comentario

Su dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados