El Monzó
Quim Monzó va escriure, entre altres coses, “Uf, va dir ell”,
“La magnitud de la tragèdia”, “El perquè de tot plegat”
i “Guadalajara” però després res més.
L’home que escrivia contes perfectes
sabia el perquè de tot plegat
però un dia de sobte va emmudir
amb un silenci llunyà, com vingut
de molt més enllà de Guadalajara.
Uf, va dir ell, com a última paraula.
Fou tal la magnitud de la tragèdia
que tothom va quedar trist i perdut,
desorientat o sol pel seu silenci.
Tots els qui llegien contes perfectes
els buscaven debades pels prestatges
dels llocs més inaudits, van arribar
a la Biblioteca d’Alexandria,
però estava tancada, no per obres
i reformes sinó per extinció
definitiva, morta i sense far.
Anaren després a la Biblioteca
dels Llibres Perduts però no hi era,
s’havia anat tot ella a la novel·la
de Ruiz Zafón per quedar-se per sempre,
i a la del palau de la Ventafocs
quan va deixar de ser-ho per ser reina,
però el poble s’havia alliberat
i ara era un museu sense contes,
no es van desanimar i van seguir
buscant per arreu, pels llocs més insòlits
però tot estava desolat i erm
talment com si hagués passat un Monzó.
Agregar comentario